I1_INT_BB_S1S2Anàlisi crítica i rebuig dels estereotips i prejudicis presents a l'aula i en els diferents àmbits relacionals de l'alumnat envers persones i col.lectius d'orígens culturals diversoshttps://www.transformarelmon-guia.edualter.org/ca/orientacions-pedagogiques/interculturalitat/bloc-b-estereotips-prejudicis-i-discriminacions/estereotips-prejudicis-i-discriminacions-contingut-daprenentatge/contingut-daprenentatge-secundaria/i1_int_bb_s1s2https://www.transformarelmon-guia.edualter.org/logo.png
Contingut d'aprenentatge Secundària
Anàlisi crítica i rebuig dels estereotips i prejudicis presents a l'aula i en els diferents àmbits relacionals de l'alumnat envers persones i col.lectius d'orígens culturals diversos
Objectiu eix
Ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.
Objectiu bloc
Rebutjar els estereotips i prejudicis tant propis com presents en l’entorn social i en els mitjans de comunicació i denunciar les situacions de discriminació, dominació i violència per motiu d’origen o pertinença.
Criteri d'avaluació
Analitzen críticament i rebutgen els estereotips i prejudicis presents a l’aula i en els diferents àmbits relacionals de l’alumnat envers persones i col·lectius d’orígens culturals diversos
Es presenten temes personals o socials trets de la realitat quotidiana que impliquen conflictes, perquè s’exposin les raons que tenen les persones que hi estan implicades, s’analitzin les conductes i s’adoptin vies o mecanismes per intentar millorar la situació conflictiva. Aquesta tècnica obliga a l’alumnat a elaborar els seus propis arguments i exposar les seves actituds davant situacions reals. És interessant donar importància a situacions de conflicte interpersonal o social properes a la realitat escolar i avançar progressivament a situacions més llunyanes.
La clarificació de valors pretén ajudar a l’alumnat a exercitar-se en el procés de valoració, afavorint el coneixement de la pròpia identitat. El seu propòsit és facilitar la presa de consciència dels valors, creences i les opcions vitals de cada persona.
Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en
els intercanvis socials.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 49
Competència
Competència en comunicació lingüística
Referència
Currículum secundària Catalunya
Cicle
Primer i Segon d'ESO
Etapa
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Contingut
Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de
superar els prejudicis.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 49
Competència
Competència en comunicació lingüística
Referència
Currículum secundària Catalunya
Cicle
Primer i Segon d'ESO
Etapa
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Videoforum per la prevenció i abordatge del bullying. La Classe
La pràctica ha estat dissenyada per Fil a l’agulla sccl. El material de base és un curtmetratge realitzat per joves del grup de mediadors interculturals de l’Espai Jove Garcilaso, durant el 2014, amb la dinamització de Fil a l’agulla i la producció de Càmeres i Acció associació.
La idea original, el guió, les escenes i localitzacions van ser ideades pels i les joves del grup amb el suport adult, després d’un procés de creació teatral participatiu.
Breu descripció
La pràctica permet generar un debat al voltant del bullying i la discriminació, i les diferents formes de combatre-la. Contribueix a explorar diferents possibilitats dels joves i del món adult, de posicionar-se per prevenir i abordar el bullying, i millorar l’acollida i la cohesió a les aules de secundària.
En aquesta pràctica suggerim que el debat sigui realitzat seguint la tècnica del teatre fòrum, tot i que la peça de partida sigui un curtmetratge de vídeo. Utilitzem el TF per tal d’afavorir propostes des de l’acció i no sols des de la opinió políticament correcta, i afavorir la recerca de múltiples alternatives en diferents moments de la història, i a partir de les possibilitats d’acció de diferents personatges del curt.
El curtmetratge neix de les ganes de compartir les experiències dels i les joves del grup de mediació, que s’havien trobat jugant diferents rols (víctima, agressor, testimoni) al llarg de la seva escolarització, i tenien ganes de poder fer alguna cosa per contribuir a l’eradicació del bullying, i la millora de l’acollida de les persones migrants joves als instituts.
Què és el teatre fòrum? (Consulteu l’article complet de Tomàs Motos i la bibliografia per més detalls).
[En el teatro foro] los actores preparan una escena de 10 a 15 minutos que relate la opresión, en la que el actor principal cometerá un error de decisión. Pues, una obra de esta modalidad debe ser ante todo portadora de dudas e inquietudes, y pretende estimular el juicio y las reacciones del público. Más que un modelo a seguir es un anti-modelo destinado a ser discutido.
[…]
Una vez representado el espectáculo, los espectadores pueden participar convirtiéndose en actores y actrices de la obra. El procedimiento es muy sencillo: uno de los miembros del grupo, el coringa, que hace de animador de sala dice en voz alta “stop”, cuando alguien de entre los espectadores alza la mano porque quiere expresar su punto de vista sobre la escena en curso, entonces se para la escena y se invita al espectador a sustituir al actor en el escenario.
Para animar al espectador a participar son necesarias dos cosas. La primera es que el tema propuesto en la obra sea de su interés. Y la segunda, hace falta calentarlo con juegos y ejercicios. La condición esencial para que este tipo de teatro se dé es que el espectador ha de ser el protagonista de la acción dramática y se prepare también a serlo de su propia vida. Se utiliza pues el teatro como un arma de liberación con el objetivo de desarrollar en los individuos la toma de conciencia social y política.
El Teatro Foro es el teatro de la primera persona del plural. Por tanto, es necesario que el público sea homogéneo para que el tema de la opresión elegido revele algún aspecto de la cotidianeidad colectiva.
Extret de: MOTOS, T. “Augusto Boal: Integrador del teatro, del activismo social y politico, de la educación y de la teràpia”. 2013
Orientacions i recomanacions per dur a terme la pràctica
BOAL, Augusto. “Juegos para actores i no actores”(2002). Alba Editorial Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l'assetjament entre iguals. XTEC.
Objectius
Promoure un debat al voltant del bullying i la discriminació, i les diferents formes de combatre-la
Fomentar l’empoderament personal i un posicionament valent davant de situacions de discriminació
Fomentar la cohesió grupal
La pràctica pot complementar un treball a fons que s’estigui fent al centre per a prevenir i abordar l’assetjament escolar.
Explicació del procés
1. Obrim el taller amb alguns jocs que fomentin l’expressió teatral, la paraula... i donem espai posteriorment al grup per a l’expressió dels sentiments associats a mostrar-se en públic, sense jutjar.
Escalfament teatral.
2. De vegades és útil posar en context el que anem a fer, explicar qui era Boal, i què volia, què va fer al món del teatre i les arts. En aquest cas explicarem com funciona un Teatre Forum. Aquesta fase d’escalfament teatral i ideològic pot ser més o menys llarga segons on vulguem posar la prioritat.
També es poden explorar les idees prèvies que té el grup sobre el bullying.
3. Visionat del curtmetratge “La Classe”
4. A continuació fem una petita estona de debat (màxim 10-15 minuts), i guiem amb les següents preguntes:
Opcional: Què t’ha semblat? Què en penses de la història? (parlar en parelles 2 minuts, abans de començar la posada en comú)
Qui m’explica amb les seves paraules què ha vist? Recollim diferents punts de vista sobre la història.
Això passa? És real? Coneixeu alguna situació semblant? Com va ser?
Qui ho passa pitjor? Et sembla just?
Hi ha algun personatge que hauria pogut fer alguna cosa diferent? En quin moment? En quina escena? Qui té responsabilitat i poder per canviar les coses? Què podria fer?
Us agradaria posar a prova totes aquestes idees?
5. Un cop els nois i noies han identificat possibles alternatives a la història a través de diferents personatges, i diferents moments del curt, fem grups de 4-5 persones. Han d’escollir una escena en la que farien alguna cosa diferent i representar la seva idea. Els podem donar 5 minuts per assajar, no més. Es tracta de poder anar a allò essencial. És important que els personatges antagonistes (agressores, professora, testimonis, etc) no canviïn el seu comportament de forma “màgica” sinó que segueixin essent fidels al personatge, tot i que es poden deixar sorprendre per les noves propostes.
6. Després de veure cada representació, la resta d’alumnat farà d’espect-actor, és a dir, podem obrir cada escena a discussió.
Nota: És fonamental entendre que estem a la recerca d’alternatives, que ens estem fent preguntes i assajant noves realitats: no estem a la recerca d’una sola resposta correcta (perquè no existeix!).
Què hem vist amb aquesta alternativa? Què hem aconseguit? Què hem avançat? Què canvia?
Algú té encara alguna altra idea? Us agradaria sortir a provar-la?
Com se senten aquests personatges? Si poguéssim llegir el seu pensament com en un còmic què dirien?
7. Final del procés: el final de la pràctica pot esdevenir un primer pas d’un projecte més ampli de prevenció i abordatge de l’assetjament escolar.
a) És possible que en un moment donat, la discussió canviï de nivell i nois i noies passin a parlar del que està passant actualment a la classe o a l’institut. Cal estar atents a aquest canvi de nivell, per no allargar discussions en abstracte, i poder anar a abordar temes que són significatius pel grup. En aquest cas suggerim canviar el format i poder fer un cercle de paraula. Algunes de les preguntes poden ser:
Com et sents respecte a aquest tema?
Quins rols has ocupat en aquest conflicte?
Què pots fer tu per transformar aquesta situació?
b) Un altre possible final complementari és recollir les idees que hagin sortit durant el fòrum, i portar el grup a prendre compromisos més generals: Què podem fer com a grup?, com a escola?, tenim equip de mediació? Què fas quan això passa a les xarxes o en un grup de whatsap?. Els propers passos ja dependran del programa d’acció tutorial i del projecte de centre.
Vinculació al currículum
Competències socials<br>
Expressió teatral
Resultats assolits
Vídeo del taller de mediació intercultural – Espai de trobada amb joves on es va gestar el curtmetratge “La Classe”
Avaluació
No s’ha avaluat la pràctica de forma aïllada, sinó dins d’un projecte global.
Reflexió sobre la pràctica
Punt fort:
La identificació dels joves amb els personatges i amb el curt.
Permet des d’una aplicació puntual (1 hora), ser una activitat part d’un projecte que duri diverses sessions i impliqui tota la comunitat educativa.
Dificultat:
El professorat s’ha de sentir mínimament còmode amb el llenguatge teatral per dinamitzar l’escalfament i el Teatre Forum. Recomanem lectures sobre teatre de l’oprimit per sintonitzar bé amb la intenció de la Pedagogia des l’Oprimits.
El professorat ha d’estar familiaritzat amb el tema de l’assetjament, i preparat per abordar una situació concreta que es pugui manifestar a la classe a partir de la pràctica. És una gran oportunitat i alhora un repte.
Etapa
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Cicle
Primer i Segon d'ESO
Tercer i Quart d'ESO
Àmbit d'actuació
Aula
Temporalitat
Curt termini (3 mesos o menys)
Temàtica
Cultura de pau i noviolència
Drets Humans, participació i governança
Interculturalitat crítica
Apoderament
Per a quina orientació pedagògica es proposa la pràctica?
La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.
Com es fa
Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:
Identificar les actituds que es volen avaluar
Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.
En quins casos és pertinent utilitzar-lo
QUAN: La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
QUÈ: La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.
És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.
QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).
No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.
Exemples
EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes
Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:
Noms d’alumnes
Boukra
Alex
Clara
Jocelyn
Mariano
Democràcia de grup
Està compromès/a amb el grup
Coopera amb els/les companyn*s
Respecta les normes
Si no les respecta assumeix les conseqüències
Quan alguna norma no funciona, la posa a debat
Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions
Fa aportacions interessants en l’assemblea
Transformació de conflictes
Evita la violència com a eina habitual
Sap demanar ajuda si la necessita
Afronta els conflictes positivament
Abans de parlar, recupera la calma
Escolta respectuosament
S’explica amb cura que l’entenguin
Expressa les seves emocions sense violència
Sap obrir-se a les percepcions dels altres
És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes
Aquesta rúbrica d’un sol punt està dissenyada per realitzar un procés d’auto-avaluació i de co-avaluació a través de la reflexió de la pràctica individual i de l’observació dels altres aprenents. S’hi destaquen els punts on s’ha de millorar així com els punts o aspectes que ja tenen un nivell òptim. Les principals millores respecte a les rúbriques és la seva senzillesa d’ús, i que fa que cadascú hagi de reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge i les seves actituds. Al mateix temps permet donar un retorn positiu a tots els companys i companyes.
Com es fa
L’ús de la rúbrica d’un sol punt és una eina que pot resultar molt útil per a realitzar una avaluació formativa en qualsevol moment de la seqüència didàctica que s’està treballant.
La mateixa eina es pot utilitzar en dos moments diferents, de manera que podrem obtenir una evidència de quin ha estat el progrés de l’alumnat, tal com se’ns demana a l’ordre d’avaluació.
A l’hora de triar el suport que utilitzarem, hem de ser molt curosos amb el discurs que hem utilitzat a l’aula. Així, si fem bandera dels objectius de desenvolupament sostenible, l’ús del paper és un contrasentit. L’ús d’un suport digital en forma de formularis digitals, utilitzant l’extensió «co-rubrics» o d’altres de software lliure, o la creació de tasques individualitzades al classroom és sens dubte una opció molt interessant.
Aquesta rúbrica està pensada per ser utilitzada com a instrument d’auto-avaluació i de co-avaluació, en la qual l’alumnat ha de reflexionar sobre les actituds pròpies i alienes en referència a la perspectiva de gènere.
En quins casos és pertinent utilitzar-lo
L’eina dissenyada es pot utilitzar en qualsevol activitat que es porti a terme a l’aula, però s’ha d’intentar no abusar-ne, perquè pot acabar perdent el seu sentit. Així doncs, és recomanable utilitzar-la en un moment inicial del curs per saber el punt de partida de l’alumnat, i tornar-la a utilitzar en el moment que creguem que ja hem treballat tots els aspectes relacionats, i així copsar quin ha estat el progrés de cadascú.
Quan? Aquest instrument es pot utilitzar en qualsevol moment del procés d’ensenyament-aprenentatge, però és recomanable fer-li servir com a avaluació inicial per tenir una radiografia del punt de partida de l’alumnat, i posteriorment utilitzar el mateix instrument per copsar la seva evolució, quan ja s’han treballat els diferents aspectes a l’aula. Al ser una eina d’avaluació, permet que la seva temporalitat sigui aplicable en qualsevol moment de procés d’aprenentatge. Com hem dit, preferentment serà una eina per avaluar processos de llarga durada, en diversos moments del procés educatiu, per tal de poder apreciar-ne l’evolució.
Què? Tal com està concebut, aquest instrument serveix per avaluar els prejudicis i actituds de ceguesa de gènere i discriminatòries per qüestió de gènere per part de les persones aprenents, i l’actitud de cada persona davant posicionaments en contra de la igualtat de gènere que es manifestin en la pràctica acadèmica.
Qui? La potència d’aquesta rúbrica d’un sol punt resideix en que és una eina de reflexió de l‘alumnat, que li permet realitzar una co-avaluació i una auto-avaluació, ja que en el moment d’aplicar-la fomenta la reflexió individual respecte a les actituds pròpies o alienes, i permet ajudar a les persones a identificar i visibilitzar en quins aspectes haurien de millorar. Al tractar-se d’un instrument tant personal, l’alumnat pot incloure les seves conclusions a la carpeta d’aprenentatge, de manera que encara s’amplifica més la reflexió que faci respecte al procés d’aprenentatge realizat. En qualsevol cas, i per no carregar excessivament l’alumnat, el millor és que cada aprenent s’autoavaluï i avaluï a un altre company o companya. D’aquesta manera, es pot deixar un temps perquè cadascú expliqui les conclusions a què ha arribat sobre la persona que ha avaluat.
Massip, C.; Barbeito, C.; Egea, A.; Flores, M. Competències per transformar el món, cap a una educació crítica i per a la justícia global a l’escola. n.197 Ed. Graó Educació
Diari d'aula
Descripció
Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.