DESCRIPCIÓ:

La rúbrica és una matriu que valora criteris relacionats amb una competència en funció de quatre nivells d’assoliment. Cada criteri (descrit a la columna de l’esquerra) es concreta en quatre graus de compliment de la tasca, especificant què és el que es considera molt poc assolit, poc assolit, ben assolit, o molt ben assolit.

Tot i que els nivells es poden associar a una valoració numèrica, l’especial interès de la rúbrica és l’apreciació qualitativa.

COM ES FA?

Per crear un rúbrica, es poden seguir els següents passos (preferiblement de forma conjunta entre el professorat i l’alumnat):

1. Identificar els objectius d’aprenentatge (entre 6 i 12, preferiblement) més rellevants associats a l’activitat educadora.
2. Concretar quin seria el grau òptim d’assoliment de cada objectiu d’aprenentatge, en funció del nivell educatiu de l’alumnat.
3. Graduar, tenint en compte aquest assoliment òptim, tres passes intermitges per arribar a l’òptim.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILITZAR-LA:

• QUAN: La Rúbrica permet graduar la progressió de l’alumnat, ja que per cada ítem observat defineix 4 graus de compliment. Té un sentit especial, doncs, per processos educatius a mig o llarg termini. Pot servir per a una avaluació inicial, una avaluació intermitja, i una avaluació final, utilitzant el mateix instrument, i veient la progressió dins d’aquest.
• QUÈ: Per afavorir l’”Aprendre a aprendre”, és molt recomanable, que la rúbrica es construeixi junt amb l’alumnat, de forma que aquest entengui els reptes associats als continguts que ha d’aprendre, o com a mínim, que conegui, des del principi de l’activitat, els continguts de la rúbrica.
• QUI: Pel que fa a crear la rúbrica, les rúbriques poden estar preparades prèviament pel professorat, o construir-se juntament amb l’alumnat. Pot tenir sentit que la rúbrica estigui definida pel professorat unilateralment si s’utilitza una mateixa rúbrica a diferents classes, com a estándar compartit d’aprenentatge. També quan hi ha poc temps per a consensuar els criteris d’avaluació. Elaborar la rúbrica amb l’alumnat requereix de més temps, però permet que l’alumnat interioritzi millor el que s’espera de la seva feina. Pel que fa a aplicar la rúbrica per avaluar una tasca, és recomanable que sigui l’alumnat qui l’apliqui com a auto-avaluació (avaluació de la pròpia tasca) o com a avaluació entre iguals (avaluació d’una companya).

EXEMPLE: Exemple de rúbrica per a valorar la competència en pensament crític

Font: Rúbrica para evaluar pensamiento crítico de la Universidad de Northeastern Ilinois, traducida y modificada por el personal de la Oficina de Evaluación del Aprendizaje Estudiantil.

http://cea-uprrp.weebly.com/uploads/1/0/0/1/10011830/pensamiento_crtico_-_rbricas_para_evaluar_pensamiento_crtico_-21_de_oct_de_2011.pdf

RECURSOS:

· Banc de Rúbriques: http://www.xtec.cat/web/curriculum/bancderubriques

· Pautes per fer una rúbrica amb l'alumnat: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b526358e-1fe4-448d-bfbf-6f201b6598cf/Pautes%20per%20fer%20una%20r%C3%83%C2%83%C3%82%C2%BAbrica%20amb%20l%27alumnat.pdf

· Rubistar: Programa informàtic per a crear rúbriques: http://rubistar.4teachers.org/  

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí.