Es presenten temes personals o socials trets de la realitat quotidiana que impliquen conflictes, perquè s’exposin les raons que tenen les persones que hi estan implicades, s’analitzin les conductes i s’adoptin vies o mecanismes per intentar millorar la situació conflictiva. Aquesta tècnica obliga a l’alumnat a elaborar els seus propis arguments i exposar les seves actituds davant situacions reals. És interessant donar importància a situacions de conflicte interpersonal o social properes a la realitat escolar i avançar progressivament a situacions més llunyanes.

El treball cooperatiu és una tècnica que parteix de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques proposades i aprofundir en el seu propi procés d’aprenentatge.  Aquesta tècnica posa especial èmfasi en l’aprenentatge de certes habilitats socials, sense les qualsno es pot assegurar un bon funcionament. És aconsellable implementar el treball cooperatiu de manera progressiva, ja que per treballar cooperativament amb èxit és necessari que tant el professorat com l’alumnat se sentin segurs i confiats.

Ordinadors (si escau)

Llibres (si escau)

El context d’aplicació d’aquesta tècnica és el de sessió-classe. És important que l’aplicació s’enfoqui a una posada en pràctica a curt termini, ja que és una tècnica que requereix una bona organització del grup classe. A més, requereix un treball previ per tal de controlar les valoracions finals que els grups han de fer de les exposicions dels seus companys.

El treball cooperatiu per experts consisteix en una tècnica didàctica on l’alumnat es divideix en grups de treball cooperatius heterogenis en quant a sexe i aptituds, formats per un nombre de persones que varia de tres a sis. Tots els grups treballen el mateix tema que ha estat dividit en tantes parts com a membres formen el mateix. Cada membre del grup es responsabilitza de la seva part per completar-la, aprendre-la i ensenyar-la als altres. Els components dels diferents grups que es troben treballant la mateixa part, es reuneixen per discutir-la, posar en comú les seves idees i discrepàncies, en el que es denomina grup d’experts. Una vegada finalitzat el treball com a grup d'experts, tornen al seu grup de referència –després d'haver assimilat els continguts d'aprenentatge que els corresponen- i ensenyen als altres els diferents aspectes que van aprendre i el procés dut a terme en el grup d'experts. S'estableix així una interdependència extrema entre els membres del grup per realitzar la tasca.

Es prepara un tema que s’introdueix i s’esquematitza en diversos elements del mateix, o bé es preparen diversos temes diferents.  La qüestió es separar el grup classe en subgrups que treballaran, a partir de fitxes o d’altres fonts d’informació (ordinadors, llibres, etc.).

Els petits grups aprofundiran en els diversos temes o aspectes i posteriorment es formaran altres subgrups formats per un membre de cada un dels primers subgrups. En aquests segons subgrups, cada un dels seus integrants exposarà a la resta de companys tot allò que considera elemental del què ha treballat en el primer subgrup. Si els temes o elements a aprofundir són molt extensos, caldrà deixar espai de dues sessions diferents, o donar un mínim de una hora per a que els primers subgrups hi aprofundeixin.  És important que els participants tinguin temps d’aprofundir en el material, si no, la tècnica no serveix de forma completa.

L’objectiu és aconseguir l’adquisició i cristal·lització del coneixement, al mateix temps que aquest procés es proposat des d’una perspectiva cooperativa i de compartició de coneixement.

Especialment recomanat per a treballar aspectes cognitivament complexos, nocions teòriques de difícil comprensió, etc. Aprendre i explicar és aprendre dues vegades, i d’aquesta manera s’aborden les nocions més complexes dels eixos temàtics de l’EpD amb més garanties.