Contingut d'aprenentatge Secundària
Interiorització i promoció de les habilitats socials per a la convivència intercultural en societats dinàmiques i canviants (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució, transformació de conflictes, mediació, cooperació, flexibilitat i adaptabilitat)
Objectiu eix

Ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.

Objectiu bloc

Responsabilitat i compromís amb la promoció  de relacions basades en el diàleg,  l’equitat i  el respecte amb la finalitat de contribuir a la construcció d’un model de convivència inclusiu que garanteixi els drets de les minories excloses o discriminades per motiu del seu origen o pertinença.

Criteri d'avaluació

Interioritzen i promouen les habilitats socials per a la convivència intercultural en societats dinàmiques i canviants (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució i transformació de conflictes, mediació, cooperació, flexibilitat i adaptabilitat)

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Interculturalitat crítica Interculturalitat crítica
Bloc
  • I Models de convivència i inclusió social
Etapa
  • Educació Secundària Obligatòria (ESO) Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Cicle
  • Tercer i Quart d'ESO
Competències
  • Competència ciutadana Competència ciutadana
  • Competència en comunicació lingüística Competència en comunicació lingüística
Recomanacions pedagògiques
Debat
Descripció de la tècnica didàctica

Es tracta d’una tècnica didàctica que es caracteritza per un intercanvi d’idees i argumentacions sobre una temàtica, realitzat per un grup, sota la conducció d’una persona que fa de guia o moderador. La discussió pot organitzar-se entorn a qualsevol qüestió sobre la que existeixin dos o més perspectives. En aquest sentit, el debat consisteix en que la meitat del grup ha d’actuar com a defensor de la qüestió plantejada i l’altra meitat com a detractora. 

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini (3 mesos o menys)
Instruments d'avaluació
Assemblea
Recursos necessaris

Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.

Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.

El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.

 

Característiques dels agents implicats
És aconsellable que el grup estigui cohesionat per tal de potenciar al màxim la capacitat transformadora de les assemblees. Ara bé, es poden emprar activitats complementàries per tal de millorar la cohesió i, sobretot, donar importància i rellevància a les assemblees; permetent que els resultats canviïn formes de funcionament d’aula i, en la mesura del possible, de centre. Només així, en grups que no gosin d’una cohesió molt elevada, les assemblees podran aspirar a ser plenament efectives.

 

 

 

Context

L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.

Descripció de la tècnica didàctica

L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.

Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.

Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.

Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.

El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.

Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:

-          Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.

-          La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.

-          El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.


Més informació:

La Asamblea, una invitación al Diálogo

Asambleas de Clase (Diario de la Educación)


Justificació

Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.

Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global

Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
  • Centre
  • Entorn
Termini
  • Curt termini (3 mesos o menys)
Edats
  • Cicle inicial de primària
  • Cicle mitjà de primària
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Cultura de pau i noviolència
  • Drets humans, ciutadania i governança
Instruments d'avaluació
Treball cooperatiu
Descripció de la tècnica didàctica

El treball cooperatiu és una tècnica que parteix de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques proposades i aprofundir en el seu propi procés d’aprenentatge.  Aquesta tècnica posa especial èmfasi en l’aprenentatge de certes habilitats socials, sense les qualsno es pot assegurar un bon funcionament. És aconsellable implementar el treball cooperatiu de manera progressiva, ja que per treballar cooperativament amb èxit és necessari que tant el professorat com l’alumnat se sentin segurs i confiats.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies d'interdependència positiva
Àmbit
  • Aula
  • Centre
Termini
  • Curt termini (3 mesos o menys)
  • Mig termini (almenys 6 mesos)
Instruments d'avaluació
Continguts vinculats