I4_GEN_BC_S1S2Valoració dels propis prejudicis envers les identitats de gènere, identitats sexuals i opcions afectivosexualshttps://www.transformarelmon-guia.edualter.org/ca/orientacions-pedagogiques/enfocament-de-genere/estereotips-prejudicis-i-discriminacions/estereotips-prejudicis-i-discriminacions-contingut-daprenentatge/contingut-daprenentatge-secundaria/i4_gen_bc_s1s2https://www.transformarelmon-guia.edualter.org/logo.png
Contingut d'aprenentatge Secundària
Valoració dels propis prejudicis envers les identitats de gènere, identitats sexuals i opcions afectivosexuals
Objectiu eix
Promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.
Criteri d'avaluació
Reconeixen els propis prejudicis envers les diferents identitats de gènere, identitats sexuals i opcions afectivosexuals.
L'autobiografia és una tècnica que combina la redacció personal de textos autobiogràfics amb la lectura i comentari de grup. La idea de poder compartir aquestes lectures ajuda a ser conscient dels diferents recorreguts vitals, segons els païs, geografia, estructura familiar, ètnia, cultura i religió.
El diari personal és una tècnica que promou diferents aspectes en el seu procés de realització com estimular la creativitat, l’autonomia personal, l’autoestima i deixar constància de les tasques, activitats i exercicis realitzats tant a nivell individual com grupal.
La campanya de sensibilització és una proposta d'ampli abast que pretén, en primer lloc, despertar i activar la sensibilitat moral de les persones cap a un tema carregat de valors; en segon lloc, analitzar el tema en tota la seva profunditat; en tercer lloc, reflexionar sobre les accions que s'estan realitzat actualment; i finalment, motivar que es generin propostes diferents per generar un canvi i una millora de la situació actual.
Activitat adaptada a partir de l'activitat "Qui tinc darrere?" del Manual d'Eduació en Drets Humans "Petit Compass".
Va ser adaptada per 3 educadores (Begoña Carrera, Montse López i Núria Gómez) en el marc d'el projecte sobre Perspectiva de gènere i Interculturalitat anomenat "Ni uniformes ni etiquetes", de la Fundació Akwaba. L'activitat es troba en una tercera sessió dins de la primera fase del projecte on es dóna molta importància a l'ús del llenguatge i dels mitjans de comunicació com a creador de realitat.
Breu descripció
A partir de dues imatges s'esmenten els estereotips que té la societat sobre els perfils mostrats. S'espera que les imatges portin al prejudici de pensar en l'Àfrica pobre i a partir d'aqui també trencar aquesta idea reproduida per la desconeixença sobre les riqueses d'Àfrica.
Orientacions i recomanacions per dur a terme la pràctica
Material:
- Dues fotografies impreses, una de la Malala i altre d'una família de Zimbabwe amb l'aliment que utilitza en una setmana.
- Els dos text sobre cada foto.
- Pissarra i guix.
- Tot allò necessari per projectar una part del vídeo "Binta y la gran idea".
Objectius
- Fer visible el sistema de prejudicis que es poden fer d’algunes persones pel seu aspecte o característiques físiques degut a la informació esbiaixada que rebem dels mitjans de comunicació.
- Trencar prejudicis a través de la coneixença concreta de cada realitat personal i social.
Explicació del procés
1. Fotocopia i retalla les dues imatges
2. Es demana quatre persones voluntàries que es col·loquin davant del grup.
3. Dues d’elles es posen cara a cara. Una rep la foto de la Malala sense veure-la i se la col·loca al front.
4. L’altra persona li descriu (sense dir el nom) a qui té la foto unes paraules que expressin l’opinió que té la societat en general sobre qui apareix a la foto. No ha de ser necessàriament l’opinió personal, sinó les etiquetes i estereotips que podem sentir. Poden ser negatives i positives.
5. Mentrestant, l’educadora o una tercera voluntària escriu a la pissarra les paraules que vagin sortint. La persona que té la foto ha d’intentar endevinar de qui es tracta.
6. Una vegada fet el llistat, l’educadora llegeix la descripció de la Malala.
7. Es repeteix l’activitat amb la foto de la família de Zimbabwe.
8. L’educadora fomenta un espai de debat i reflexió.
Text 1: La Malala Yousafzai, és la noia pakistanesa de 15 anys a qui els talibans van intentar assassinar per defensar el dret de les nenes a anar a escola. “Tinc dret a l’educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, a que s’escolti la meva veu“, deia la Malala.
Text 2: La família Masvingise són una família estesa i són amos de la seva pròpia terra a Zimbabwe. A la imatge ens mostren la dieta variada que disposen per a una setmana. Amb l’excedent de les collites es paguen les quotes escolars i mèdiques que tenen.
Preguntes generadores per la reflexió:
• Hem encertat o ens hem apropat amb la/les persona/es o procedència o professió...?
• Com us heu sentit si dèieu paraules desagradables o injustes sobre les persones de les fotos?
• Les paraules que s’han fet servir s’adapten a la persona descrita? La respecten a ella i als seus drets humans?
• Coneixent part de la realitat de les persones descrites, tornaríem a utilitzar les paraules negatives?
• És molt probable que en enumerar les etiquetes sobre les persones que surten a les fotografies de la dinàmica, hagi aparegut la idea de pobresa. Habitualment, es realitza aquesta descripció en parlar d’Àfrica.
Experència d'activitat del Petit Compass: 31. Qui tinc darrera? (Pàg.2) Per desmuntar aquesta idea i per tenir una noció més ample sobre la pobresa i la riquesa es projectarà un vídeo.
9. Visualització del vídeo per reflexionar sobre el benestar i la felicitat: “Binta y la gran idea” 32min 46seg (Triar fragment: 28min 10seg fins el final)
El curtmetratge ens introdueix en la història de la Binta, una nena de set anys que viu a la regió de Casamance, al sud del Senegal. A partir de la seva veu en off coneixem el mode de vida a la regió i en especial la situació de l’educació, sobretot en el cas de les nenes i dones. Una sorprenent idea del seu pare, un pescador compromès amb el progrés de la humanitat, contribuirà a qüestionar alguns aspectes de la noció del desenvolupament occidental.
Preguntes generadores per la reflexió:
• Quines diferències i semblances trobem entre la vostra visió de l’Àfrica i el Senegal i la que surt a la pel·lícula?
• Es podria dir que hi ha pobresa en aquest poble? I en la família Masvingise de Zimbabwe? Quin tipus de pobresa valoren que es viu a Espanya?
• Quin és el missatge del vídeo? I quin objectiu té?
• És el format habitual d’imatges que ens arriben des de països africans?
Vinculació al currículum
Eixos de la competència curricular social i ciutadana.
▪ Quant a perspectiva de gènere: promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.
▪ Quant a interculturalitat: ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.
Resultats assolits
Material relacionat i visibilització a través de la publicació:
- “Ni uniformes ni etiquetes”, Guia pedagògica Fundació Akwaba, pàgines 92, 93 i 101.
Es tracta d'una activitat endinsada en un procés d'ApS que es duu a terme durant dues fases, les difusions es poden trobar al bloc de la campanya: Ni uniformes ni etiquetes
Avaluació
Avaluació individual a través d'un fitxa d'autoavaluació de l'alumnat que emplena al final de cada mòdul, on indica continguts apressos i actituds treballades.
Reflexió sobre la pràctica
Activitat molt útil per apropar la idea de que els missatges que es reben dels mitjans de comunicació sónesbiaixats i en concret la relació amb la connexió incorrecta d'Àfrica-pobresa. Més endavant la sessió continua amb més formats on es poden copsar missatges sexistes i racistes.
Canvis que es van trobar en el desenvolupament: les fotos s'haurien de mostrar a tota la classe i tothom hauria de dir estereotips, cosa que ja va sorgir en el directe.
Propostes de millora: l'activitat augmentaria la vivencialitat sent un testimoni real qui trenqui amb els prejudicis esmentats.
Etapa
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Cicle
Primer i Segon d'ESO
Tercer i Quart d'ESO
Àmbit d'actuació
Aula
Temporalitat
Curt termini (3 mesos o menys)
Temàtica
Gènere i feminismes
Interculturalitat crítica
Per a quina orientació pedagògica es proposa la pràctica?
Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.
El portafoli com a instrument d’avaluació és un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, etc) que són elaborats per l’alumnat, amb la tutoria del docent, que s’ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats, com també palesen les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.
Un contracte didàctic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, en virtut del qual una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament. El contracte didàctic és un instrument que permet, per una banda, promoure la responsabilitat de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per una altra, fomentar la capacitat d’autoavaluació i pensament crític de l’alumnat.