Aquesta pràctica s’ha centrat en l'aprenentatge entre iguals per a comprendre i abordar el tema de l'abandonament escolar prematur, utilitzant les metodologies participatives de Teatre Fòrum i Reportatge Comunitari. Els i les estudiants van jugar el paper de líders i protagonistes durant el desenvolupament dels tallers, donant lloc així a la creació de més de 10 vídeos de Reportatge Comunitari i dues peces de Teatre Fòrum, presentats durant 3 dies a més de 150 companys i estudiants, tant de la pròpia escola com d’altres.

Els tallers es van realitzar a l'auditori del Centre Cívic Baró de Viver. Es tracta d'un edifici públic del barri, que alberga nombroses activitats culturals i educatives d'àmbit local. L'auditori disposa d'un ampli espai perquè els participants puguin moure’s lliurement, així com un escenari, un projector de vídeo, infraestructures de so i sistemes d'il·luminació teatral. Els tallers van constar de 15 sessions celebrades d'octubre 2016 a febrer 2017, amb 3 presentacions durant els mesos de març i abril. Cada sessió tenia una durada de dues hores i estava programada els dimecres d'11:30H-13:30H.

Sobre el context

Els tallers i les presentacions es van celebrar entre octubre de 2016 i abril de 2017, amb un grup de 20 participants al Centre Cívic Baró de Viver. Aquests/es joves són alumnes de l'Escola Secundària L'Esperança, situada a Baró de Viver, un barri perifèric de Barcelona, amb altes taxes d'abandonament escolar prematur. La dinamització anava a càrrec d’un equip de tres socis institucionals principals: La Xixa, l'Escola Secundària L'Esperança i el Servei de Dinamització Juvenil.

Qui va participar?

Els participants tenien les següents característiques:

• 10 dones i 10 homes, de 15 i 16 anys d'edat.

• Tots els participants havien nascut a Espanya, molts d’ells i elles d’origen romaní i/o de famílies immigrades.

• Hi havia diversitat en el grup en termes d'orientació sexual.

• L'abandonament escolar prematur és significatiu en totes les escoles de la zona.

• Creiem en les bases de la pedagogia alliberadora de Paulo Freire, en la qual, a través del diàleg, els / les participants i els / les facilitadors / es poden ensenyar i aprendre els uns dels altres. Totes les persones, sense importar la seva edat, els seus orígens o situació, pot ensenyar i aprendre, tots alberguem algun coneixement i tenim el mateix dret de parlar, ser escoltats i proposar opcions, continguts, problemes i solucions.

• Tant la diversitat com la consciència crítica són la base per a combatre qualsevol forma de violència o discriminació. El Teatre Fòrum i el Reportatge Comunitari són eines motivadores i potents per treballar de manera democràtica i significativa amb tots els grups d'edat. Al seu torn, promocionen el pensament crític, la ciutadania activa i la solidaritat.

Per a dur a terme aquesta pràctica és imprescindible comptar amb un equip format en:

-          Facilitació de teatre fòrum

-          Reportatge comunitari

-          Resolució de conflictes i treball amb la diversitat

-          Treball amb grups de joves

També s’ha de comptar amb el suport de:

-          La direcció del centre

-          El grup d’estudiants que participaran al taller

-          Les famílies

-          Altres entitats vinculades a la implementació (altres espais, escoles, serveis, etc.)

Recomanen consultar el manual per implementar tallers de teatre fòrum a l’escola elaborat dins del projecte europeu que va precedir i va donar origen al projecte Y4Y (disponible a: https://drive.google.com/file/d/0B-szgIOxt72HZTF2WXBoUHluSzg/view). 

L’objectiu principal és contribuir a la disminució de l’abandonament escolar prematur mitjançant:

-          la participació activa dels i les joves en tallers de Reportatge Comunitari i Teatre Fòrum on aprendran competències d’interacció i de pensament crític necessàries per a l’adequat desenvolupament escolar

-          la creació d’aliances de l’estudiantat amb els serveis de dinamització juvenil,

-          el desenvolupament de material d'aprenentatge per donar suport als treballadors juvenils, professors i altres joves per combatre les causes de l’abandonament escolar prematur

-          el desenvolupament d'accions de sensibilització escolar i comunitària per part dels i les joves participants que seran activistes i emprendran accions a altres escoles i institucions, per presentar els resultats del treball convidant el públic a un debat obert amb les seves peces de teatre fòrum.

Els participants van ser seleccionats per acords entre les diferents institucions impulsores del projecte. Es va preguntar als estudiants de 4t curs de l'Escola Secundària l'Esperança si volien participar en aquesta activitat, on s’involucrarien en diferents metodologies com ara el Teatre Fòrum i el Reportatge Comunitari. Els va motivar la proposta i la majoria dels estudiants de la classe va decidir participar en aquests tallers per a joves.

En total es van celebrar 15 sessions. Cada sessió va tenir una durada de 2 hores.

Sessions 1 i 2: Construcció de grup i jocs teatrals per animar l'expressió i pensament a través tant de la ment com del cos. Construcció de confiança de grup.

Sessions 3 i 4: Descobriment dels temes significatius per al grup en relació a l'escola (bullying, desigualtat de gènere, sexualitat, etc.). Introducció del Teatre Imatge i generació del pensament crític a través del Reportatge Comunitari.

Sessions 5 i 6: Ús del teatre i les tècniques de facilitació de grups per treballar amb els diferents punts de vista existents en el grup al voltant dels diferents temes principals.

Gestió del conflicte i del dolor dins del grup, especialment pel que fa a com els / les estudiants dones i homes estan subjectes a diferents estàndards socials a l'escola, i com això afecta la seva relació amb els i les companys / es i el seu sentiment de seguretat en l'entorn escolar.

Sessions 7 i 8: Decisió de les històries definitives i col·lectivització de les mateixes. Ús de les tècniques estètiques per treballar les històries i aprofundiment de la comprensió dels diferents temes que tracten (gènere, violència, xarxes socials, relacions a l'escola, etc.).

Sessions 9, 10, 11 i 12: Finalització de la realització escènica i jocs estètics. Assaig del Teatre Fòrum. Els / les participants aprenen que ells / es tenen la possibilitat de qüestionar allò que els desagrada, allò amb el que no estan d'acord o allò que els fa sentir malestar.

Sessions 13, 14, i 15: En aquestes sessions es va realitzar una presentació de teatre fòrum oberta tant als companys i companyes com a la comunitat escolar i al barri.

Aquesta pràctica pot desenvolupar-se a qualsevol assignatura, i també es pot desenvolupar fora de l’horari escolar.

L’experiència que presentem s’ha desenvolupat vinculat a l’assignatura de tutoria.

Es va realitzar un taller de teatre fòrum de 15 sessions amb la participació de 20 estudiants.

Es van realitzar 3 presentacions de teatre fòrum a les últimes tres sessions amb la participació com a públic de 165 estudiants i més d'una dotzena de personal docent de diferents escoles del barri.

Es van realitzar més de 10 vídeos de reportatge comunitari per part dels i les estudiants.

Es va consolidar la pràctica educativa dins de l'Escola l'Esperança conjuntament amb el Servei de Dinamització Juvenil i la direcció escolar.

Es van elaborar materials per a difondre els resultats de la pràctica educativa:

-          Web del projecte (inclou les experiències dels altres quatre partners participants al projecte): http://y4yproject.eu/

-          Tutorial amb descripció i vídeos per donar suport als facilitadors que desitgin implementar la pràctica: https://prezi.com/view/7QxhrcidfbcSa9rLn3Ae/

Visualització de vídeos de reportatge comunitari realitzats pels i les joves participants del taller: https://goo.gl/i4apwk

La difusió dels resultats es va realitzar mitjançant una conferència internacional amb un taller per a professionals que treballen amb joves. Es pot triar tota la informació sobre la conferència en aquest link: https://www.laxixateatre.org/single-post/2017/05/19/CONFER%C3%88NCIA-INTERNACIONAL-TEATRE-F%C3%92RUM-I-REPORTATGE-COMUNITARI-CONTRA-LABANDONAMENT-ESCOLAR-PREMATUR-5-6-JULIOL-2017-BARCELONA

Per explorar els processos dels tallers, demanàvem als / les facilitadors / es que escrivissin un diari, anotant les seves expectatives i percepcions en relació a cada fase del taller (sorpreses, conflictes, moments màgics, etc.). També demanàvem als joves participants que s'entrevistessin entre ells / es en relació al procés (aprenentatges, moments més difícils, etc.).

Es van analitzar els diaris de l’equip facilitador i els vídeos dels i les joves per trobar els elements principals relacionats amb la prevenció i abordament de l’abandonament escolar prematur.

Dificultats

Negociant significats i processos: tant els significats com els processos del taller havien de ser negociats amb els/les participants i educadors/es involucrats. En molts tallers el desconeixement dels mètodes implicava una certa resistència tant per part dels/les participants com dels/les mestres. Per tant, normalment les negociacions no partien d'un punt de partida neutral, sinó més aviat negatiu.

Desafiaments que ens podem trobar a l'inici del taller:

• Joves barallant-se físicament, llençant i trencant material
• Joves parlant i interrompent constantment al / a la facilitador / a, negant-se a participar en les activitats
• Joves gravant / fent fotografies als altres sense consentiment
• Joves que constantment utilitzen el mòbil, encara que s’indiqui que no ho facin
• Rebuig a treballar amb persones fora dels “grupets habituals”
• Rebuig a fer exercicis amb el cos
• Sabotatge de les activitats per part de participants que es sentin interpel·lats o remoguts
• Desconfiança entre estudiants i professorat, o entre iguals dins del mateix grup
• Presència de bullying dins del grup

Negociant els processos i les normes de col·laboració: Els / les joves que segueixen un sistema escolar convencional solen desconèixer les alternatives al model educatiu basat en la disciplina i en  un repartiment de rols molt rígid. Quan aquesta disciplina desapareix, sovint hi ha caos per la falta de familiaritat amb un altre tipus d'estil educatiu basat en la col·laboració.

Així, els participants van haver d’adquirir les habilitats necessàries per escoltar-se entre ells / es, per poder prestar atenció fins i tot quan no els ho manava la figura d'autoritat. Havien d’entendre que fins i tot quan no es força a complir les normes de manera autoritària, les normes de col·laboració segueixen existint i són necessàries per permetre el treball conjunt. L’alumnat havia d’integrar aquestes noves regles que abastaven el respecte i la protecció mútua, així com la participació activa i l'auto-reflexió.  També és molt important negociar amb els i les referents de grup el seu rol dins del procés.

Punts forts i aspectes de millora

Creant un grup de confiança: Facilitar el desenvolupament de relacions entre els / les estudiants no sol ser un assumpte de gran rellevància per a les escoles. Tot i així, les habilitats relacionals són possiblement la competència més important per a una vida social pròspera. En els tallers el principal objectiu era crear una bona cohesió i clima de confiança. El grup pot ser un gran recurs en el procés d'aprenentatge, però també pot entorpir-lo si hi ha tensions i resistències. Els / les facilitadors/es van invertir molt de temps i energia en monitoritzar, reaccionar i ajustar-se al clima del grup. En alguns tallers, la delicada tasca d’establir connexions socials es va fer mitjançant activitats en parella, perquè era més fàcil per als / les participants obrir-se amb només una persona, i un cop s'havien realitzat prou activitats en parella, resultava molt més senzill obrir-se a la resta del "grup". Gran part de la creació de grup es va donar alternant moments de joc amb moments d'auto-reflexió.

Els jocs i la desmecanització: En tots els tallers vam començar amb sessions introductòries centrades en el joc. Ja sigui amb objectes, amb els seus propis cossos, o entre ells / es, les activitats de joc ofereixen una experiència existencial fàcil i alegre. Els "errors" estan permesos, o fins i tot més: "celebrats" com meravelloses ocasions d'aprenentatge. El procés de TF inclou una fase de "desmecanització" on els i les participants trenquen amb aquelles rutines que estan inscrites en els seus cossos mitjançant la repetició d'accions diàries. Per Boal, creador del mètode TF, la desmecanización -és a dir, desfer-nos de les nostres rutines mecanitzades- és un pas necessari per a preparar el cos i la ment per al treball creatiu. Al TF el cos es converteix en font de consciència. En les activitats de "desmecantizació" se'ls convida a "caminar per l'espai", adoptar diferents ritmes, moure fora del seu repertori corporal habitual. En el "teatre imatge" s'anima als / les participants a crear reflexions corporals de conceptes / rols / situacions. A través del procés se'ls anima a identificar sensacions corporals com informacions rellevants del seu estat mental.

El Jo reflectit al diàleg: La gent sovint odia escoltar la seva pròpia veu o veure’s a si mateix / a en una gravació. Normalment es deu al fet que el que veiem no es correspon amb el que imaginem. La veu que sentim internament sona diferent de la que canalitzem a través dels mitjans, i en la vida real hi ha molt poques ocasions en què ens puguem veure realment des d'un punt de vista extern. Aquestes ocasions són extremadament rares i al seu torn són experiències transformadores molt eficaces. Tothom reacciona emocionalment a la seva pròpia imatge i ajusta el que percep a allò que imaginava de si mateix. Els reportatges comunitaris conviden els / les participants a reflexionar sobre la seva pròpia experiència, explicar la seva història de la manera que ells / es vulguin, i tot seguit gravar-se en vídeo o àudio. Tot i que alguns dels / les participants necessiten més temps per sentir-se còmodes, és a l'hora de fer la reflexió, amb una mica de suport, quan la majoria de participants accepten el desafiament.

Posteriorment, les històries es compartien amb el grup en una sessió d'intercanvi de reflexions. Aquí tenien l'oportunitat d’intercanviar opinions constructives, alhora que se'ls convidava a identificar elements positius en les històries dels / les altres. També podien compartir les seves pròpies perspectives i alternatives d'acció. Això no només els donava confiança a l'hora d'explicar la seva història i sentir-se escoltats, sinó que l'intercanvi positiu els permetia reflexionar sobre la seva experiència i escoltar altres perspectives, alhora que superaven la vergonya sentida a l'inici del procés. En definitiva, rebre crítiques dels / de les altres i entendre el nostre propi impacte en els / les altres són els elements més importants del taller. Ajuden els / les participants a desenvolupar el potencial dialèctic, que representa la base per a tota interacció transformadora.

Qüestionant això inqüestionable: El taller no només provoca la reflexió sobre un / a mateix / a, sinó també sobre una varietat de temes més o menys relacionats amb l'abandonament escolar prematur. En diversos tallers el fet que els / les participants puguin reflexionar sobre temes dels quals no havien reflexionat abans es va presentar com una revelació, perquè fins llavors era una simple evidència: per a què anem a l'escola? Per a què treballen els adults? És evident que els adults accepten feines que no els agraden per necessitat? En alguns dels tallers dels / les participants van parlar sobre com van aprendre a repensar accions o comportaments passats, com van reconsiderar i descobrir connexions amb companys / es que pensaven que no tenien valor.

Creant una peça, fent servir els mitjans: Tant el mètode del TF com el del RC ofereixen productes finals. Encara que algunes intervencions tenen el propi aprenentatge a través del procés com a objectiu primari, en aquests tallers els / les participants desenvolupen o bé una peça teatral  o vídeos curts (que hauran de presentar a una audiència). L'existència d'aquests productes finals implica una limitació, però també ajuda a centrar el treball. La necessitat d'acabar el treball dins d'una data límit ajuda a estructurar la col·laboració.

Col·lectivitzant i compartint: Tant el TF com el RC consideren primordial avançar de l'individual al col·lectiu, cap a les històries compartides. És en aquest punt quan podem diferenciar els processos pedagògics dels processos terapèutics. Mentre que la teràpia es centra en la història d'un individu, la col·lectivització de les històries (en la qual una història individual té punts en comú amb una altra història individual) obre la possibilitat a l'educació compartida; els meus problemes ja no són únicament els meus problemes perquè jo sigui dolent o estigui equivocat, sinó que es permet als / les participants identificar estructures socials que ens afecten a tots / es i aprenem precisament com aquestes estructures socials afecten tant a les nostres psicologies personals com a les nostres psicologies col·lectives.

Prenent responsabilitat en l'aprenentatge col·lectiu: El millor moment del taller va ser quan els / les participants van connectar amb la seva audiència més jove i es van convertir en els / les facilitadors / es del seu aprenentatge, gestionant petits debats grupals sobre l'obra de Teatre Fòrum. Oferir als / les joves participants un paper de responsabilitat cap als / les més joves que van a anar com a públic va ser un moment essencial en el projecte. Així doncs, ser capaç d’assumir el paper d'expert implica un reconeixement del procés d'aprenentatge i un apoderament personal.

A la següent graella es poden veure els principals elements detectats dins del taller (resum):

Els i les estudiants no relacionen l'escola amb el fet d’aprendre, encara que això pugui semblar sorprenent. La relacionen amb obligació, amb tasques, amb alguna cosa important per al futur per poder tenir una feina, per aprovar els exàmens, però no per aprendre per se.

A preguntes com "Com saps què és el que t'agrada fer?", "Com saps què t'apassiona?" Vam obtenir respostes curtes i confuses. Van explicar que és molt difícil per a ells identificar quan s'ho estan passant bé amb alguna activitat i també semblava que no s'enfronten a aquestes preguntes molt sovint.

A continuació els preguntem: "Creieu que els adults tenen una feina que els agrada?" I hi va haver una resposta general de "Noooo". Tenen la visió que els adults fan el que fan perquè tenen l'obligació, com ells a l'escola, i que “així és la vida”. No hi ha res que es pugui fer per canviar això: "els nostres pares ho estan fent per nosaltres i nosaltres ho farem pels nostres fills".

La nostra interpretació és que han acceptat el cercle en què tothom està obligat a fer activitats que no els agraden o que són obligatòries durant certes hores de la seva vida.

D'alguna manera, es transmet la imatge d'adults amb depressió lleu i joves amb depressió lleu. No hi ha motivació fora de l'obligatorietat d'un sistema més o menys clar.

Podríem suposar que els adults fan una feina que no els agrada i no senten passió per res perquè mai han après de joves a identificar la passió, la curiositat, la motivació, i a fer-les créixer, buscar-les,  trobar una motivació vital. I aquest cicle continua una vegada i una altra si no canviem la forma de comprendre el què i com aprenem a les nostres escoles.

A partir de dues imatges s'esmenten els estereotips que té la societat sobre els perfils mostrats. S'espera que les imatges portin al prejudici de pensar en l'Àfrica pobre i a partir d'aqui també trencar aquesta idea reproduida per la desconeixença sobre les riqueses d'Àfrica.

Material:

- Dues fotografies impreses, una de la Malala i altre d'una família de Zimbabwe amb l'aliment que utilitza en una setmana.

- Els dos text sobre cada foto.

- Pissarra i guix.

- Tot allò necessari per projectar una part del vídeo "Binta y la gran idea".

- Fer visible el sistema de prejudicis que es poden fer d’algunes persones pel seu aspecte o característiques físiques degut a la informació esbiaixada que rebem dels mitjans de comunicació.

- Trencar prejudicis a través de la coneixença concreta de cada realitat personal i social.

1. Fotocopia i retalla les dues imatges

2. Es demana quatre persones voluntàries que es col·loquin davant del grup.

3. Dues d’elles es posen cara a cara. Una rep la foto de la Malala sense veure-la i se la col·loca al front.

4. L’altra persona li descriu (sense dir el nom) a qui té la foto unes paraules que expressin l’opinió que té la societat en general sobre qui apareix a la foto. No ha de ser necessàriament l’opinió personal, sinó les etiquetes i estereotips que podem sentir. Poden ser negatives i positives.

5. Mentrestant, l’educadora o una tercera voluntària escriu a la pissarra les paraules que vagin sortint. La persona que té la foto ha d’intentar endevinar de qui es tracta.

6. Una vegada fet el llistat, l’educadora llegeix la descripció de la Malala.

7. Es repeteix l’activitat amb la foto de la família de Zimbabwe.

8. L’educadora fomenta un espai de debat i reflexió.

Text 1: La Malala Yousafzai, és la noia pakistanesa de 15 anys a qui els talibans van intentar assassinar per defensar el dret de les nenes a anar a escola. “Tinc dret a l’educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, a que s’escolti la meva veu“, deia la Malala.

Text 2: La família Masvingise són una família estesa i són amos de la seva pròpia terra a Zimbabwe. A la imatge ens mostren la dieta variada que disposen per a una setmana. Amb l’excedent de les collites es paguen les quotes escolars i mèdiques que tenen.

Preguntes generadores per la reflexió:

• Hem encertat o ens hem apropat amb la/les persona/es o procedència o professió...?

• Com us heu sentit si dèieu paraules desagradables o injustes sobre les persones de les fotos?

• Les paraules que s’han fet servir s’adapten a la persona descrita? La respecten a ella i als seus drets humans?

• Coneixent part de la realitat de les persones descrites, tornaríem a utilitzar les paraules negatives?

• És molt probable que en enumerar les etiquetes sobre les persones que surten a les fotografies de la dinàmica, hagi aparegut la idea de pobresa. Habitualment, es realitza aquesta descripció en parlar d’Àfrica.

Experència d'activitat del Petit Compass: 31. Qui tinc darrera? (Pàg.2) Per desmuntar aquesta idea i per tenir una noció més ample sobre la pobresa i la riquesa es projectarà un vídeo.

9. Visualització del vídeo per reflexionar sobre el benestar i la felicitat: “Binta y la gran idea” 32min 46seg (Triar fragment: 28min 10seg fins el final)

El curtmetratge ens introdueix en la història de la Binta, una nena de set anys que viu a la regió de Casamance, al sud del Senegal. A partir de la seva veu en off coneixem el mode de vida a la regió i en especial la situació de l’educació, sobretot en el cas de les nenes i dones. Una sorprenent idea del seu pare, un pescador compromès amb el progrés de la humanitat, contribuirà a qüestionar alguns aspectes de la noció del desenvolupament occidental.

Preguntes generadores per la reflexió:

• Quines diferències i semblances trobem entre la vostra visió de l’Àfrica i el Senegal i la que surt a la pel·lícula?

• Es podria dir que hi ha pobresa en aquest poble? I en la família Masvingise de Zimbabwe? Quin tipus de pobresa valoren que es viu a Espanya?

• Quin és el missatge del vídeo? I quin objectiu té?

• És el format habitual d’imatges que ens arriben des de països africans?

Eixos de la competència curricular social i ciutadana.

▪ Quant a perspectiva de gènere: promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.

▪ Quant a interculturalitat: ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.

Material relacionat i visibilització a través de la publicació:

- “Ni uniformes ni etiquetes”, Guia pedagògica Fundació Akwaba, pàgines 92, 93 i 101. 

Descarrega gratuita en PDF

Es tracta d'una activitat endinsada en un procés d'ApS que es duu a terme durant dues fases, les difusions es poden trobar al bloc de la campanya:  Ni uniformes ni etiquetes

Avaluació individual a través d'un fitxa d'autoavaluació de l'alumnat que emplena al final de cada mòdul, on indica continguts apressos i actituds treballades.

Activitat molt útil per apropar la idea de que els missatges que es reben dels mitjans de comunicació són esbiaixats i en concret la relació amb la connexió incorrecta d'Àfrica-pobresa. Més endavant la sessió continua amb més formats on es poden copsar missatges sexistes i racistes.

Canvis que es van trobar en el desenvolupament: les fotos s'haurien de mostrar a tota la classe i tothom hauria de dir estereotips, cosa que ja va sorgir en el directe.

Propostes de millora: l'activitat augmentaria la vivencialitat sent un testimoni real qui trenqui amb els prejudicis esmentats.