Qui tinc davant?

A partir de dues imatges s'esmenten els estereotips que té la societat sobre els perfils mostrats. S'espera que les imatges portin al prejudici de pensar en l'Àfrica pobre i a partir d'aqui també trencar aquesta idea reproduida per la desconeixença sobre les riqueses d'Àfrica.

Material:

- Dues fotografies impreses, una de la Malala i altre d'una família de Zimbabwe amb l'aliment que utilitza en una setmana.

- Els dos text sobre cada foto.

- Pissarra i guix.

- Tot allò necessari per projectar una part del vídeo "Binta y la gran idea".

- Fer visible el sistema de prejudicis que es poden fer d’algunes persones pel seu aspecte o característiques físiques degut a la informació esbiaixada que rebem dels mitjans de comunicació.

- Trencar prejudicis a través de la coneixença concreta de cada realitat personal i social.

1. Fotocopia i retalla les dues imatges

2. Es demana quatre persones voluntàries que es col·loquin davant del grup.

3. Dues d’elles es posen cara a cara. Una rep la foto de la Malala sense veure-la i se la col·loca al front.

4. L’altra persona li descriu (sense dir el nom) a qui té la foto unes paraules que expressin l’opinió que té la societat en general sobre qui apareix a la foto. No ha de ser necessàriament l’opinió personal, sinó les etiquetes i estereotips que podem sentir. Poden ser negatives i positives.

5. Mentrestant, l’educadora o una tercera voluntària escriu a la pissarra les paraules que vagin sortint. La persona que té la foto ha d’intentar endevinar de qui es tracta.

6. Una vegada fet el llistat, l’educadora llegeix la descripció de la Malala.

7. Es repeteix l’activitat amb la foto de la família de Zimbabwe.

8. L’educadora fomenta un espai de debat i reflexió.

Text 1: La Malala Yousafzai, és la noia pakistanesa de 15 anys a qui els talibans van intentar assassinar per defensar el dret de les nenes a anar a escola. “Tinc dret a l’educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, a que s’escolti la meva veu“, deia la Malala.

Text 2: La família Masvingise són una família estesa i són amos de la seva pròpia terra a Zimbabwe. A la imatge ens mostren la dieta variada que disposen per a una setmana. Amb l’excedent de les collites es paguen les quotes escolars i mèdiques que tenen.

Preguntes generadores per la reflexió:

• Hem encertat o ens hem apropat amb la/les persona/es o procedència o professió...?

• Com us heu sentit si dèieu paraules desagradables o injustes sobre les persones de les fotos?

• Les paraules que s’han fet servir s’adapten a la persona descrita? La respecten a ella i als seus drets humans?

• Coneixent part de la realitat de les persones descrites, tornaríem a utilitzar les paraules negatives?

• És molt probable que en enumerar les etiquetes sobre les persones que surten a les fotografies de la dinàmica, hagi aparegut la idea de pobresa. Habitualment, es realitza aquesta descripció en parlar d’Àfrica.

Experència d'activitat del Petit Compass: 31. Qui tinc darrera? (Pàg.2) Per desmuntar aquesta idea i per tenir una noció més ample sobre la pobresa i la riquesa es projectarà un vídeo.

9. Visualització del vídeo per reflexionar sobre el benestar i la felicitat: “Binta y la gran idea” 32min 46seg (Triar fragment: 28min 10seg fins el final)

El curtmetratge ens introdueix en la història de la Binta, una nena de set anys que viu a la regió de Casamance, al sud del Senegal. A partir de la seva veu en off coneixem el mode de vida a la regió i en especial la situació de l’educació, sobretot en el cas de les nenes i dones. Una sorprenent idea del seu pare, un pescador compromès amb el progrés de la humanitat, contribuirà a qüestionar alguns aspectes de la noció del desenvolupament occidental.

Preguntes generadores per la reflexió:

• Quines diferències i semblances trobem entre la vostra visió de l’Àfrica i el Senegal i la que surt a la pel·lícula?

• Es podria dir que hi ha pobresa en aquest poble? I en la família Masvingise de Zimbabwe? Quin tipus de pobresa valoren que es viu a Espanya?

• Quin és el missatge del vídeo? I quin objectiu té?

• És el format habitual d’imatges que ens arriben des de països africans?

Eixos de la competència curricular social i ciutadana.

▪ Quant a perspectiva de gènere: promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.

▪ Quant a interculturalitat: ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.

Material relacionat i visibilització a través de la publicació:

- “Ni uniformes ni etiquetes”, Guia pedagògica Fundació Akwaba, pàgines 92, 93 i 101. 

Descarrega gratuita en PDF

Es tracta d'una activitat endinsada en un procés d'ApS que es duu a terme durant dues fases, les difusions es poden trobar al bloc de la campanya:  Ni uniformes ni etiquetes

Avaluació individual a través d'un fitxa d'autoavaluació de l'alumnat que emplena al final de cada mòdul, on indica continguts apressos i actituds treballades.

Activitat molt útil per apropar la idea de que els missatges que es reben dels mitjans de comunicació són esbiaixats i en concret la relació amb la connexió incorrecta d'Àfrica-pobresa. Més endavant la sessió continua amb més formats on es poden copsar missatges sexistes i racistes.

Canvis que es van trobar en el desenvolupament: les fotos s'haurien de mostrar a tota la classe i tothom hauria de dir estereotips, cosa que ja va sorgir en el directe.

Propostes de millora: l'activitat augmentaria la vivencialitat sent un testimoni real qui trenqui amb els prejudicis esmentats.