La Gran Guerra

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va capgirar el món. A més a més, la Gran Guerra va coincidir amb l’última pandèmia mundial abans de la Covid-19: la Grip Espanyola del 1918.

Amb aquest projecte connectarem els esdeveniments històrics amb l’actualitat: analitzarem els conflictes bèl·lics i els efectes d’una pandèmia mundial, les seves causes i conseqüències polítiques i econòmiques tenint en compte l’experiència diferenciada segons el gènere.

En aquests projecte aprendrem:

1. Ubicar els fets històrics de forma cronològica.
2. Recerca història mitjançant mètodes propis de les ciències socials.
3. Entendre què són els conflictes bèl·lics: conseqüències polítiques i econòmiques
4. Primera Guerra Mundial
5. Quines conseqüències econòmiques i socials provoca una pandèmia.
6. Perspectiva de gènere en les ciències socials
7. Comunicar allò que investiguem.
8. Treballar en equip (treball cooperatiu, responsabilitat, autonomia, gestió d’emocions).

S'han dut a terme 11 sessions amb l'alumnat:

Sessió 0 Antecedents i detonants Primera Guerra Mundial

Expliquem el projecte que encetem, i que per tal de contextualitzar, arranquem investigant la Gran Guerra. Introduïm breument el context històric i els proposem que siguin ells i elles qui proposen les preguntes de recerca per tal de generar de forma cooperativa un recurs documental que puguem fer servir en el futur com a material d’estudi estudi individual per fer una prova escrita sobre aquest fet històric. Fem un Padlet cooperatiu per investigar i intentem que aparexin com a temes a investigar les causes, conseqüències i  protagonistes. Aquest material quedarà accessible per a l’alumnat.

Sessió 1 Gènere i conflictes armats

En aquesta sessió  es fa una presentació  i una sèrie de dinàmiques amb tot el grup per tal d’assolir els següents objectius

• Conèixer l’evolució dels conflictes armats al llarg del segle XX.
• Comprendre l’impacte diferenciat dels conflictes armats en funció del gènere
• Problematitzar qüestions controvertides associades als conflictes armats i el gènere
• Practicar estratègies i habilitats per dialogar sobre temes controvertits

Fem dinàmiques per veure què en sabem del gènere i de com afecta de forma diferent des d’una dimensió de gènere. Per tal de donar un suport visual es visualitza el vídeo realitzat per l'ECP: Conflictos armados y dimensión de género en tiempos de pandemia

 Sessió 2 Pandèmies: Grip Espanyola vs Covid 19

En aquesta sessió prenem consciència del context als anys posteriors a la Gran Guerra en què es va viure la pandèmia de la grip espanyola. A través del visionat de d’un vídeo explicatiu de la grip espanyola i un altre que relaciona la grip i el covid fem una conversa a classe sobre quines semblances i diferències hi troben.

Després es llança la següent pregunta a l’aula: Quines han estat les tasques més importants durant la pandèmia? Què són les tasques de cures? Quin paper hi juguen les dones? Com ha afectat a les dones la pandèmia? i visualitzem una notícia periodística sobre com les dones pateixen la crisi del Covid-19 A través d’un cercle de conversa anem responent a les preguntes. Per tal de fer aquesta conversa recordem les normes que vam acordar a la sessió anterior: escoltem per compendre i no per respondre, substituim el “si, però…” pel “si, i…”, parlem des del “jo-missatge”, tothom té part de la raó i ningú la té tota, valorem més la nostra relació que convèncer i la conversa ens farà crèixer i aprendre.

Sessió 3 Seguretat tradicional vs seguretat humana 

L’objectiu de la tercera sessió és introduir els conceptes de seguretat tradicional militaritzada vs seguretat humana i observar com ens sentim davant d’aquests dos models.

Per començar, plantegem una pregunta al grup: Què és per vosaltres la seguretat? De forma individual anirem anotant a la pissarra virtual (Jamboard) tot allò que l’alumnat pensa i ho visualitzam a la pantalla gran.

Tot seguit, visualitzem dos vídeos que ens acosten al concepte de seguretat humana (vídeo 1 i vídeo 2). De tots dos vídeos es demana a l’alumnat que prengui apunts mentre es visualitzen. Aquests materials quedaran recollits en el material d’estudi per la prova escrita final.

Un cop vistos els vídeos treballem a través de la dinàmica del debat silenciós. Posem 3 murals a l’aula amb 3 preguntes i hauran de respondre a un post-it de forma individual i silenciosa, i que enganxaran a mesura que els vagin responenti.

1. Com em sento quan sento a parlar de seguretat nacional? Em queda a prop o lluny del meu dia a dia?
2. Com em sento quan sento parlar de seguretat humana?
3. Com em sento si sé que tinc les meves necessitats físiques, socials i emocionals cobertes?

Un cop acabat, analitzem les respostes i obrim una conversa curta sobre el tema si algú vol afegir o matitzar alguna cosa més.

Per acabar, tornem a obrir una nova pissarra virtual i tornem a respondre que és per nosaltres la seguretat. Visualitzem i comentem si hi ha hagut canvis.

Sessió 4 i 5 L’entrevista

En la primera sessió expliquem què és una entrevista periodística i com l’hem de preparar i fer. Parlem de la importància de contextualitzar bé la vida de la persona per poder fer bones preguntes que ens aporten informació rellevant. Per tal de fer això, presentem els perfils de les diferents dones a qui entrevistarem. Es reparteixen les protagonistes i els grups comencen a preparar l’entrevista.

En la segona sessió l’entrevista ha de quedar totalment acabada l’entrevista, amb els dubtes resolts sobre el context de la persona i amb les preguntes revisades per la professora.

Sessió 6 i 7 Conversem amb protagonistes i expertes

Enregistrem les entrevistes a les instal·lacions de la ràdio de l’institut. Totes les entrevistes amb persones físiques que venen al centre es realitzen als micròfons. la idea és compartir la conversa amb les dones protagonistes o expertes conflictes armats i/o pandèmia i gènere amb tot l’alumnat, de tal manera que tothom aprengui i tinguin l’experiència. Els grups que no fan les entrevistes participen com a públic i han de formular preguntes al final de l’entrevista. Les que es fan de forma virtual també es fan també en una aula amb públic per tal de compartir la conversa.

Sessió 8 Podcast

Aquesta sessió serveix per donar forma a la feina feta a les entrevistes per poder-ne fer difusió. Maquetem el web de les entrevistes de forma cooperativa: de cada grup sortirà una persona per crear el web on publicarem les entrevistes. La resta del grup es queda fent  titular, i redactant l’entradeta i editant el document d’àudio.

Sessió 9 Benvinguda discrepància

Conversem a classe sobre els temes controvertits que han sortit a les sessions anteriors fent cercles socràtics. Se’ls explicarà bé el funcionament de la dinàmica: hi haurà un primer grup que fa la conversa sobre un tema i un grup que observa individualment com fa la conversa aquella persona a qui els ha tocat observar. Totes les persones seran observades i observadores, i rebran un retorn de com han participat a la conversa.

Sessió 10 Prova escrita

Prova escrita del material i els coneixements treballats durant el projecte. En la prova escrita hi ha un temps de treball individual i després un treball d’autocorrecció i millora.

Sessió 11 Tancament

En la darrera sessió farem el tancament del projecte amb un cercle de conversa en el qual tothom haurà de comentar en veu alta  una cosa positiva que li ha agradat del projecte i una altre de negativa que no li ha agradat. També es fa una ronda per comentar que hem après.

Competència associada a cada dimensió.

Aquest projecte el vinculem a l’àmbit de les ciències socials i a l’àmbit lingüístic, i treballem les diferents competències:

Dimensió històrica:

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur

és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Dimensió geogràfica:

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió ciutadana:

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Dimensió expressió escrita:

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Dimensió comunicació oral:

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs

S'ha fet difusió-sensibilització entre la comunitat educativa:

• Webs editades per l’alumnat i entrevistes a les testimonis
  Lluitem
  Sobrevivint

S'ha fet difusió dels materials elaborats per a docents

• Material utilitzat a l’aula:
  La Gran guerra
  Els conflictes armats i el seu impacte per gènere
• Padlet
  Pòster col.laboratiu sobre la Primera Guerra Mundial
• Cercle socràtic
  Pauta observació
  Guia

Es va fer extensiu el projecte a tot l’equip docent, en una reunió de claustre

Es va obrir un fil de Twitter des del centre per fer difusió dels resultats a tota la comunitat educativa i a l'exterior

Es va elaborar un documental per fer difusió entre la comunitat educativa i a l'exterior

Per tal de valorar la feina, hem marcat uns objectius d’aprenentatge per avaluar de quina manera assolim aquests aprenentatges.

Els quatre productes elaborats, més una prova escrita, són les parts de l’avaluació, cadascuna amb el següent percentatge:

A la següent taula podeu trobar els criteris d’avaluació que farem servir per tal que us serveixin de guia mentre treballeu, així com algunes indicacions sobre els instruments d’avaluació per tal que sapigueu com s’avaluarà.

Punts forts:

• Treball conjunt entre l’institut i ECP ha permès un treball interdisciplinari que ha enriquit la proposta i ha permès un acompanyament personalitzat a la tutora, aportant  nous recursos i coneixements.
• L’alumnat ha experimentat noves eines de conversa i ha practicat l’escolta activa amb dinàmiques noves per a ells i elles. Pautes de conversa que ens porten a construir una cultura de pau útil al seu dia a dia. Aquest treball en l’oratòria també els ha donat eines per empoderar-se.
• L’alumnat ha participat activament de les converses i les dinàmiques.
• Conèixer de primera mà experiències properes i llunyanes de dones protagonistes i expertes en conflictes armats i treballs de cures.
• Les entrevistes elaborades han estat molt riques.
• L’alumnat revisa i construeix una mirada més crítica ca al concepte de seguretat i de pau.

Dificultats i aspectes a millorar:

• Les normes de conversa les hauríem de treballar de forma transversal i des de 1r d’ESO al centre.
• El projecte es pot treballar més profundament col·laborant directament amb l’àmbit de llengües per dedicar més temps a l’entrevista i a la redacció del titular i l’entradeta.
• A la difusió del producte final se li hagués pogut més tirada sumant-hi xarxes socials gestionades per l’alumnat.
• Estaria molt bé incloure un parell de sessions més per treballar què podem fer nosaltres en la construcció de la pau al nostre dia a dia.
• Ha faltat analitzar més a fons discursos pacifistes a priori abans de fer les converses, i entrevistes i debats.

Pràctica sistematitzada amb el suport de: