Després de la Pau

Proposta didàctica basada en la sèrie documental Després de la Pau amb l'objectiu d'apropar a l'alumnat elements d'anàlisis de realitats complexes (no explicades pels mitjans de comunicació) en països que viuen processos de construcció de pau.

Aquesta guia didàctica té com a finalitat oferir al professorat de batxillerat algunes pistes, recomanacions i recursos pedagògics que facilitin el treball a l’aula al voltant dels processos de construcció de pau en països que han sofert conflictes armats, a partir del visionat dels documentals de la sèrie Després de la Pau.

Bòsnia, Líban, Guatemala i Rwanda són quatre països que han patit situacions de conflictes bèl·lics amb conseqüències molt negatives per a la seva població. Les víctimes mortals,  la desestructuració social i política, la precarització de les condicions de vida dels supervivents, la negació del dret a l’existència (física i simbòlica) de determinats col·lectius (culturals, ètnics, religiosos), que aquestes guerres han suposat (en alguns casos van patir genocidis), així com les diferents estratègies de construcció de pau que s’estan duent a terme són alguns dels elements que es proposen treballar.

A més oferim una reflexió general sobre l'ús de l'audiovisual com a estratègia didàctica a l'aula i una proposta d'adaptació curricular enfocada als objectius competencials del currículum de Batxillerat.

D’una banda, tot i que considerem que el nivell més adequat per treballar les activitats plantejades és l’etapa de Batxillerat, la guia pot resultar útil per treballar a Educació Secundària Obligatòria, sobretot als cursos superiors,  sempre i quan el professorat valori l’adequació del plantejament de les activitats al seu grup classe.

D’altra banda volem advertir de la conveniència de fer un visionat previ dels documentals per tal de decidir si són adequats per al grup d’alumnes a qui s’adrecen.

En tots ells hi ha escenes i imatges que poden tenir un fort impacte si no s’ha advertit o preparat prèviament al grup.  Tal com s’indica en l’apartat de recomanacions respecte a l’ús de l’audiovisual com a estratègia didàctica, també es pot plantejar la possibilitat de visionar parcialment els documentals, obviant les escenes o imatges que pugin resultar inadequades (sobretot localitzades al principi de cada documental, cosa que facilita el visionat parcial en cas que es consideri oportú).

Per acabar, volem remarcar que aquesta és una proposta de treball, però que a partir del visionat dels documentals es poden tractar molts altres aspectes i perspectives que no es contemplen aquí (geografia, visió del model de desenvolupament, recursos naturals, intervenció d'altres països en els conflictes armats, etc.).

• Analitzar les causes i les conseqüències dels conflictes armats, a través de l'acostament a situacions de conflicte en contextos geopolítics, econòmics i socials diversos
• Comprende què significa un procès de construcció de pau quines fases ha de garantir per arribar a la reconciliació i la pau reals i duradores
• Reflexionar sobre les causes del racisme i sobre el conflictes, la convivència i la cohesió social en contextos mulculturals i multiètnics
• Conèiser i comparar diferents estratègies per a la construcció de la pau i reflexionar sobre qui les impulsa i quins efectes tenen en la reparació de les víctimes i la reconciliació.
• Conèxier les estratègies de construcció de pau de la societat civil, amb especial èmfasi en les estratègies de les dones

En un primer apartat de la guia s’ofereix informació sobre els documentals que conformen la sèrie Després de la Pau, per contextualitzar-los i extreure’n algunes claus que orientin el seu visionat i el treball posterior de comprensió, anàlisi i reflexió.

Un quadre amb un breu resum de cada documental i algunes paraules clau que els caracteritzen contribueix a obtenir una visió global de la sèrie, amb la intenció de facilitar al professorat la selecció del/s documental/s a treballar.

Es planteja l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació com un element important per entendre la mirada que sovint adopten, atenta quan esclata una guerra i es troba en fase de màxima violència, però que es desenfoca i es perd quan s’entra en etapa de rehabilitació post-bèl·lica, obviant el seguiment informatiu del procés de construcció de pau, que resulta clau per oferir una visió completa de les implicacions reals que tenen els conflictes armats en la vida de les persones i dels pobles que s’hi troben implicats.

En el segon apartat es defineixen els objectius pedagògics de la guia, i s’exploren possibles vinculacions amb alguns objectius generals del currículum de batxillerat, per tal de mostrar vies d’integració de la proposta didàctica en el recorregut d’aquesta etapa educativa,  fonamentalment relacionats amb les matèries comunes d’Història i Filosofia i Ciutadania.

En l’apartat d’estratègies didàctiques per a l’ús de l’audiovisual trobareu indicacions generals de com utilitzar l’audiovisual amb finalitats educatives. L’objectiu és col•laborar a la millora del treball pedagògic de la sèrie de documentals Després de la Pau en concret, però també oferir indicacions per al treball dels recursos audiovisuals en general.

Les fitxes didàctiques tenen una estructura comuna, consistent en una fitxa tècnica del documental, els objectius pedagògics i els continguts d’aprenentatge que es volen assolir, i la proposta d’estratègies i activitats didàctiques per dur a terme a l’aula a partir del visionat. També es proporciona material de suport per al professorat, d’aprofundiment en el context i característiques dels diferents països.

Les activitats tracten d’acostar l’alumnat al coneixement de la situació de cada país partint dels seus coneixements i idees prèvies, i des de diferents enfocaments. Així, d’una banda es proposen activitats per treballar la comprensió dels continguts relacionats amb els conflictes armats i la construcció de pau (veritat, memòria, justícia, reconciliació, divisió ètnica, racisme i interculturalitat...).  D’altra banda, es plantegen activitats que, més enllà de la simple comprensió, fomenten la reflexió i la creació d’opinió pròpia respecte als continguts analitzats. Finalment, es proposen activitats que parteixen d’un enfocament vivencial per acostar les situacions analitzades a realitats més properes a l’alumnat.

Tot i que els documentals plantegen perspectives diverses corresponents a situacions de rehabilitació post-bèl·lica amb característiques pròpies, hi ha uns elements que són comuns a totes elles.

Per aquest motiu la guia ofereix una fitxa didàctica específica per a cada país, i dues de transversals, una sobre racisme i interculturalitat i l’altra sobre les estratègies de la societat civil per a la construcció de pau.

D’aquesta manera, la proposta permet treballar cadascun dels documentals de la sèrie de forma independent,  i  d’altra banda proposa un visionat parcial de fragments (degudament indicats) dels 4 documentals per tal d’enfocar les temàtiques específiques proposades com a transversals,  amb la finalitat de donar una visió global d’aquests conflictes.

Al final s’inclou un glossari amb els termes que poden ajudar a la comprensió de les diverses realitats i situacions plantejades a la guia. La intenció d’aquest glossari és explicar els conceptes clau, sense cap vocació de ser exhaustiu.  També s’ha intentat que les definicions siguin clares i el més concretes possible, ja que la finalitat no és fer una conceptualització teòrica, sinó orientada a facilitar l’aplicació de la guia.

S’inclou una proposta d’adaptació de la guia didàctica al currículum de Batxillerat, per tal de facilitar la seva integració en les matèries d’aquesta etapa. D’una banda, en les matèries comunes de Filosofia i Ciutadania, i d’Història, i d’altra banda en les matèries específiques de les modalitats d’Arts: Cultura audiovisual; i d’Humanitats i Ciències: Economia, Geografia i Història del Món Contemporani.

Sèrie documental: https://despresdelapau.wordpress.com/

Guia didàctica: http://edualter.org/material/despresdelapau/